M'he quedat molt despagat al llegir l'article «Pere Aragonès, contra el odio» de Javier Cercas (El País Semanal, 16.05.2021), perquè es fa realment odiós algú com Cercas que fa no res rebia un suport acrític en colla d'uns companys de viatge arran d'una suposada campanya d'assetjament muntada contra ell en els mitjans —cosa que ni tan sols han vist Cercas ni els companys, però els anava bé dir-ho, tal com fa un article en El País—. La cosa és que ara tornem a llegir una desqualificació de Quim Torra, segons Cercas:
El 19 de desembre de 2012, Quim Torra, futur president de la Generalitat, va publicar en El Món un article on afirmava que els catalans que no parlen català són «carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana». Sí, ja sé que la cita és famosa i que als secessionistes no els agrada que els la recorden; ho lamente de veres.
A banda de si els agrada o no que els la recorden, estaria bé que Cercas citara amb exactitud on diu Quim Torra això que ell «interpreta», perquè Quim Torra ho pot pensar, però no ho diu enlloc, llevat de si repetir qualsevol cosa des del cantó no independentista equival a convertir-la en veritat. Podem trobar l'article en Tarragona Digital.
Quant al contingut reproduït per Cercas, hi ha un detall interessant: Cercas cita Torra escrivint «escorpiones», que no és el mateix que «escurçons». Cercas ja va parlar d'això mateix en la mateixa publicació el 3 de juny del 2018, on també escrivia «escorpiones». Com que Cercas canvia l'animaló, deduïxc que no ha llegit la versió original de l'article. Més encara, podria ser que ni tan sols haguera llegit l'article de Torra. Tenint en compte que això d'«escorpiones» apareix en un article d'un mitjà ultradretà en castellà, deduïxc què ha llegit realment Cercas de l'article original: sembla que no res.
Per si de cas volem que algú inteprete l'article tant pel cantó del contingut com pel cantó de l'estil, tenim l'article «Anàlisi descriptiva de "La llengua i les bèsties", de Quim Torra» d'Eva Garcia-Pinos (El Nacional.cat, 24.05.2018), que conclou:
A tall de conclusió i com a resum, es pot afirmar que és un text d’opinió que critica la intolerància d’alguns castellanoparlants davant de l’ús del català en l’espai públic. En cap cas es pot considerar que aquest text és xenòfob o racista, ja que l’objectiu de l’autor és la crítica d’uns fets concrets i la rèplica a un posicionament ideològic contrari a l’ús de la llengua catalana i en cap punt no es discrimina cap col·lectiu ni pel seu origen ni pel seu color de pell. A banda del contingut, l’estil hiperbòlic és el que més destaca, ja que se serveix d’una retòrica molt elaborada per transmetre el missatge de l’autor.
A Cercas no li deu agradar que la veritat no concorde amb els seus prejuís. No cal lamentar-ho, sinó recordar que, tal com dia Mario Bunge (Diccionari filosòfic, traducció d'Alfons Barceló), «la forma extrema de l'error és la falsedat [...] Una acció és absolutament errònia en termes morals (o iniqua) si la seva intenció és perjudicar una part innocent o danyar un bé públic, encara que no aconsegueixi cap d'aquests objectius». Cercas pot estar tranquil almenys per ahí, perquè diria que les seues mentires no estan aconseguint eixos objectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada