Un poc que rasques, i topes amb la mosca. Fins i tot quan no rasques, sinó que et rasquen un poc el llom. Arriba una carta del pla de xoc de la sanitat pública valenciana per a avançar les operacions pendents en un centre dels d'una llista de centres privats que et proposen. ¿En quina llengua? Doncs, això, com si el franquisme lingüístic no s'haguera enterat de la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià, i com si el Decret 61/2017, que regula els usos institucionals i administratius, foren fum d'estopa i aigua en sedàs.
No cal dir que tries un centre i te n'adjudiquen un altre, o que t'han d'operar d'una cosa i et criden per a operar-te d'una altra. Però això ja és mala gestió normal, error accidental, falta de controls de qualitat, etc., qualsevol cosa que passa en qualsevol lloc i que es pot resoldre. En canvi, el fet que no respecten encara la diversitat lingüística ni en l'administració de l'estat espanyol ni en la valenciana, és el reflex d'un nacionalisme excloent explícit en moltes normes, i implícit i dissimulat, però vigent, a pesar de normes i dirigents públics que asseveren i solemnitzen sobre els drets i deures lingüístics.
En fi, tractant-se de centres privats als quals enviar els diners públics, l'administració valenciana encara hauria pensar en els motius i les raons que té per a mantindre un poc més d'exigència en el compliment del respecte lingüístic pels ciutadans. És a dir, hauria de pensar en el contrari del que (encara) sol fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada