Al final entens que no és tan estrany que els denominats populismes, les fakes news, mentires i faŀlàcies diverses proliferen i es convertixquen en una arma política a disposició de persones sense escrúpols, perquè eixe monstre antidemocràtic no s'alimenta i s'unfla realment en els grupuscles, fundacions i entitats de propaganda ultradretana, sinó en allò que en altre temps es va dir proverbialment —citant Julien Benda— «la traïció dels inteŀlectuals», encara que seria pretenciós dir-ne tant. Podríem deixar-ho en la hipocresia, la inconseqüència, la incongruència, la falsificació interessada... De tot això en podem trobar mostres en els entretinguts i atrabiliaris articles de Javier Marías en el suplement setmanal del diari El País, com ara en el d'este cap de setmana, titulat «Embadurnamiento». Entre altres «corrupcions» de la realitat va i amolla:
Des de la seua televisió, tv3, pagada de les nostres butjaques, s'ha calumniat ferotgement l'escriptor Javier Cercas.
Precisament fent com fa Javier Marías és quan comproves com funciona l'estratègia de la «tergiversació i difamació» de què ell acusa indirectament el mitjà: no cita qui va dir què ni en quin programa sobre Javier Cercas, però ho atribuïx al canal de televisió, que és el que realment es veu que vol atacar, un mitjà democràtic d'informació on podem sentir cada dia com s'espressen persones i dirigents de tots els pelatges ideològics, pràctica que contrasta prou l'activitat censora i excloent dels mitjans públics i «privats» (La Sexta, Antena 3, Telecinco i altres) d'àmbit «espanyol», que s'oposen al tarannà democràtic i plural que pretenen representar exclusivament contra unes suposades forces del mal que diuen antidemocràtiques, però que en el fons els molesta simplement que no siguen nacionalistes espanyoles.
Estic quasi segur que Javier Marías no veu la tv3 i que parla del que li conten. En eixa cadena he vist controvèrsies i sàtires sobre les posicions i les paraules de Javier Cercas, tal com les he sentides sobre les posicions i les paraules de Puigdemont, de polítics de la cup, de Fernando Simón, de Quim Torra, de Pilar Rahola o de Manuel Manchón, del rei actual, del dictador espanyol Francisco Franco o dels antics presidents catalans Macià i Companys... Podria enumerar tot l'«espectre» democràtic i antidemocràtic que recorre la península. De tot i amb encerts i errors.
De fet, la circumstància que pareix que no té en compte Javier Marías és que Javier Cercas va ser entrevistat en la tv3, es va parlar del muntatge teatral d'Àlex Rigola a partir de l'obra de Cercas, i Cercas va expressar tot el que va voler sobre els qui defenen posicions contràries a la seua. ¿Quan s'ha calumniat Cercas en la cadena? ¿És cosa que Javier Marías ha imaginat o li ho han contat? ¿Eixe és el nivell? ¿Sempre té el mateix fonament Javier Marías quan menysprea i desqualifica? ¿Rectifica mai o esmena els seues errors? No sé si la seua activitat com a articulista representa una nova «traïció» dels inteŀlectuals. Sense arribar a solemnitzar-ho tant, trobe que són una representació dels destrellats que alimenten els despropòsits contra els quals pretén posicionar-se. I per això, cal llegir-lo per a aprendre'n.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada