Em va semblar interessant la cerimònia televisada de la investidura de Pere Aragonès com cent trenta-dosé president de la Generalitat. Tenia un bon pomell de novetats, mostrades pel protagonista amb poques taules encara, però amb molta intenció i amb una càrrega progressista de fons en una institució tan tradicional com la Generalitat, on tan fàcil seria i és sentir atracció pels hàbits antics i les comoditats del costum. Ara cal que els encerts estètics i d'ideari es concreten en la pràctica de govern, que no serà fàcil, amb la pressió de Junts cap a la dreta, i del govern espanyol de Pedro Sánchez i Podem, massa sovint també.
Doncs, sí, continua el mal de muscle de la vacuna, i diria que també pareix que m'estiga costipant. Efectes secundaris de les bones intencions. Que tot siga això i que els efectes secundaris de posar les mosses d'esquadra en la recepció de Pere Aragonés siguen també reals i que es noten amb un doloret en l'òrgan del masclisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada