Em sorprén la ressenya de Joan Garí sobre l'últim llibre de Jaume Cabré, Consumits pel foc. I més encara la traca final: «El llibre no val ni el paper que s'ha emprat per a editar-lo.»
El que diu Garí no és cert ni fals, però sí que trobe que té prou de raó en la falta «que algun crític acreditat, en algun mitjà prestigiós», avalue «en els seus justos termes» —si és existixen eixos termes en qüestions tan opinables— les obres literàries, sense pensar que tot el que no siga elogiós és estèril. He buscat alguna altra ressenya crítica i he vist que n'hi ha qui fuig d'estudi —com assenyala Garí—, però també a qui li ha semblat una gran obra, «m’ha semblat un magnífic exercici literari» que diu Joan Josep Isern (Totxanes, Totxos i Maons, 19.04.2021), en contradicció amb quasi tots els comentaris del seu bloc.
Està bé topar de tant en tant amb un poc de discrepància crítica, fins i tot amb este estrèpit discordant. Aixina podem mesurar tant l'obra ressenyada, com l'esforç informatiu i valoratius dels qui mos fan de guies per la mar literària en valencià, ara que només un poc de contenció i un pessiguet de sentiment humanitari fa que no tots tingam un llibre publicat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada