dimecres, 12 de maig del 2021

L'autorització de la llengua

Tornem a tindre una anècdota sociolingüística casolana i habitual. Passa un company informàtic a mostrar-li la institució a un nou membre del seu servici d'informàtica mentre el presenta a la resta del personal. Com que el membre antic parla en castellà, hi ha molts valencianoparlants que els parlen en castellà als dos. Me s'acosten i els parle en valencià. El membre antic respon en castellà —com és habitual, mantenim quasi sempre una conversa bilingüe, encara que a voltes també en diu alguna en valencià—. El nou, parla poc esta volta, però respon en valencià.

Hi ha molts valencians que necessiten que els autoritzen a parlar la seua llengua. ¿Seua? Bé, no és una possessió, és una transmissió. La que diuen que voldrien transmetre si no els ho impediren. ¿Hi ha res que els ho impedixca? Sí, perquè la democràcia també es compon de molts restriccions i pràctiques antidemocràtiques. I no, perquè la forma més insidiosa i perniciosa d'impedir-ho depén sobretot d'una sola cosa: dels prejuís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada