Ho he comprovat alguna volta i ho tornaré a fer. Perquè això era el que fa anys que s'hauria d'haver fet i el que encara tenim a mig fer, però va arribant amb comptagotes i per camins impensats: la disponibilitat, l'ocasió i el dret a decidir (¡ui!) en quina llengua em deixen parlar... Va, més o menys.
dimarts, 29 de setembre del 2020
Disponibilitat assegurada
Tinc predeterminat en l'assegurança que m'haurien d'atendre en valencià telefònicament. Ara que he tingut un «sinistre» i hi he hagut de telefonar dos voltes, no he tingut encara ocasió d'utilitzar eixe comodí, però almenys me l'han oferit. Les urgències i les esperes m'han fet preferir l'atenció de qui ja estava a l'aparell en lloc d'haver de fer temps mentres arriba l'assistència telefònica del personal amb la capacitació lingüística adequada, que supose que n'hi ha, ja que m'oferixen l'opció.
Marcadors:
democràcia,
llengües,
sociolingüística
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada