dimarts, 8 de setembre del 2020

Pensaments salvífics

He llegit la notícia del diari («El confinamiento en Wuhan, según Ai Weiwei», Alessandro Leone, El País, 06.09.2020) sobre el documental que ha fet Ai Weiwei, Coronation, que tracta la crisi del còvid-19 a la Xina. El documental intenta aportar una versió no oficial de la història, una versió més humana i real a partir de les històries que ha aconseguit recopilar i traure d'amagat del país.

L'autor de l'article cita un fragment d'un missatge d'Ai Weiwei que em fa pensar en el tractament que s'ha donat en els mitjans d'ací a les informacions de la Xina, un suposat referent exemplar per a combatre la pandèmia:

El principi més important del sistema xinés és mantindre l'estabilitat i alinear-se amb la propaganda del partit. Per tant, es pot entendre fàcilment que la Xina és incapaç de dir la veritat, ni en el passat, ni en el present, ni en el futur.»

Això em recorda alguns passatges del llibre La ment captiva de Czesław Miłosz, que intenta retratar l'ambient inteŀlectual que va viure l'autor abans i després de la segona guerra mundial a Polònia. El llibre és dels anys cinquanta, uns anys posterior al 1984 d'Orwell, i concorda tant amb el que podem esperar de la Xina ara mateix com amb altres llibres que he llegit sobre el règim soviètic, com ara amb El espejo blanco d'Andreu Navarra. L'acarnissament del pensament salvífic no para de donar fruits estranys, tal com cantava Billie Holiday.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada