Hi ha petites peces de lèxic que viatgen amb la nostra herència coŀlectiva i mostren els camins que hem fet entre tots per a conformar això que ara som, de moment. Hui he topat amb l'adjectiu caloi a la Ribera Baixa (Sollana), que té el sentit 'apardalat, abovat'.
No localitze exemples d'ús de la paraula fins que tope amb el lèxic de les obres de Jesús Moncada (Camí de sirga i El cafè de la granota), que utilitza la paraula com a substantiu sinònim de 'xic'. El cas és que els dos exemples de Moncada en són un: «pobre caloi», és a dir, associats a l'adjectiu 'pobre' en sentit 'desgraciat, indefens'. És possible que de la ribera de l'Ebre fins a la ribera del Xúquer, el «caloi» haja incorporat el significat de l'adjectiu que l'acompanyava tan sovint.
Aixina, amb un viatge entre les riberes i amb una lleu variació semàntica, obtenim el caloi valencià. (Em falta aclarir el favaloi d'Enric Lluch i Algemesí.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada