Tinc una sensació de trenta anys cap arrere. Si pense que es tracta dels anys noranta, em pareix despús-ahir. Trobe que estos vint anys del segle xx, este any 2020, és més o menys una extensió o pròrroga de l'any 2000, aquell any que vam pensar que tornaria a fer rodar la bola del món. Ho veig un poc com si fora fa unes hores. Encara ressacosos.
La percepció que tenim de les coses pareix que depenga més de les nostres inseguretats que dels nostres sentits. Els sentiments que mos generen eixes sensacions són com uns filets tremolosos que trenen una xarxa amb les fantasies i les pors del dia. La realitat és un fenomen natural, inevitable i poc creïble. Ni tan sols estem segurs que no siga sempre un record quasi simultani d'una situació en què mos sembla que hem participat d'alguna manera, a voltes intensament, a voltes passant de gairó. Casualment, les neiges d'antan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada