Les facetes de la pedra

Els debats i les admonicions —¡nyas!— sobre l'estil de llengua, els registres, les variants, les varietats, els dialectes, són habituals entre els tècnics lingüístics valencians, i inclús pareix que siguen l'única faceta de la llengua on mos pensem que resolem res «corregint» les vulgaritats i els suposats trets de coŀloquialitat dels parlants i inclús escrivents. Ahir mateix en comentàvem una mostra. No cal dir que fer això és fàcil i agraït, ja que tens els totxos normatius a la teua disposició per a tirar-li'ls al cap a qui es presente, com si la llengua i la normativa foren facetes d'una pedra neolítica.

No cal dir que em sembla que el debat que hauríem de tindre realment els tècnics lingüístics hauria de ser sobre les múltiples formes polítiques i social d'exigir l'ús real i efectiu del valencià en totes les facetes de la nostra vida, des de l'administrativa i judicial fins a l'ociosa i creativa. Hem editat, revisat i reeditat gramàtiques, diccionaris, llibres d'estil, obres dialectològiques fonamentades i fonamentals... Algun dia haurem de demanar i establir com a codi deontològic que tots eixos recursos han de ser instruments que cal aplicar en la producció lingüística escrita i oral, que no són tan sols peces decoratives de l'estanteria.

N'hi ha qui salva l'expedient amb la versió dels traductors automàtics (Salt, Apertium, Google...), que fan anar a cegues per a publicar diaris oficials i oficiosos o missatges sindicals que són aplaudits com a avanços en l'ús del valencià sense vore que això és com traduir cada dia De bello gallico pensant-se que la cosa va de gallines. Deixa de fer gràcia el segon dia, quan veus que no sabràs de què parlen si no mires la versió en castellà.

Me se fa difícil pensar en altres coses quan tope amb uns articles curiosos que s'interessen per els canvis d'accent o l'evolució lingüística de Taylor Swift: «Dialect dissection: Taylor Swift amb genre hopping» i «The linguistic evolution of Taylor Swift». Unes anàlisis interesssants, detallades i curioses, que també podríem analitzar ací, perquè el repertori de cantants en valencià encara és abundant, variat i ben creatiu, a pesar que cal anar a buscar-los per a poder-los sentir (vegeu la meua llista d'Sportify ací a la dreta) i no és fàcil que et facen el cap com un bombo repetint els seus ritmes pels mitjans.