Comentava Takse l'article d'opinió «Por favor, perdón y gracias» d'Aitana Mas sobre la (mala) política que es fa tan sovint en les nostres institucions. I la coŀlaboració ansiosa de molts mitjans que es beneficien generant exaltacions i escàndols emocionals. La mitologia, l'èpica, els trobadors, el realisme social o les sèries melodramàtiques, no són processos evolutius i gèneres incompatibles en el temps, són variants o complements disponibles per a cada interés i circumstància.
Mos despista la propaganda que mos fa pensar que el «progrés» i l'«evolució» de les idees i de les cultures és el camí cap a algun destí concret predictible que no és el clot metafòric. Per sort o per desgràcia, cada dia tenim ocasió de comprovar que totes les èpoques i les ideologies de la humanitat existixen simultàniament. Els temps sempre són els nostres, com aquell persontage d'una vinyeta de Flavita Banana que participava iŀlusionat en una manifestació i comentava: «Jo és la primera vegada que vixc.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada