Bon dia, de matí

El llanterner em replica: «"Bon dia", no; ara és "bona vesprada"». Són vora les quatre i havia d'haver vingut a les tres. He hagut de dinar a la una per a arribar a temps. És una conversa telefònica, ell parla en castellà i m'entén perfectament. És jove. Una de les coses que li deuen haver quedat gravades en el cap de les classes de valencià de l'escola deu ser això. Ja va bé, li servix per a replicar-me. No li explique que mentres hi ha claror del sol, sempre ha segut «bon dia» al meu poble. Segur que li té ben igual això. El passat de la llengua, el passat cultural, és un entreteniment de classe ociosa. Ell és llanterner i té pressa, li queden moltes visites a fer per davant, fins que es faça fosc, i «bona nit».