Intente esmolar unes estisores, però la cosa deu tindre algun secret que desconec i no sempre l'encerte. Les Scotch Titanium Non-Stick que tenim per casa no acaben de tallar tan bé com unes correntetes de marca desconeguda que hi ha pels calaixos de la cuina. Rosque un poc més el caragol central i veig que aixina milloren un poc. Però poc. Els ganivets que esmole tallen només mirant-los. He de trobar algú que m'explique com s'esmolen les estisores.
Ara mateix, mentres senc que s'insulten pel còvid o per la ideologia nacionalista d'uns o altres, estan lapidant, afusellant o penjant algú en algun lloc per haver blasfemat, per no haver acceptat un suborn, per haver estafat una càrrega de drogues, per haver mirat malament un retrat d'alguna divinitat, per haver delinquit, per haver exercit la llibertat d'expressió i d'informació, per qualsevol causa més o menys fantasiosa, noble o miserable.
Hi ha qui renega i es queixa pels imposts que destinem als serveis públics socials, sanitaris i culturals, però la por du a molts a aplaudir més inversió en reixats i fil d'aram amb punxes contra els perses que travessen les Termòpiles o contra els gitanos, els obrers, els immigrants, els romanesos... que pretenen ser ciutadans del nostre barri. Els fem malviure en porcateres i camps de concentració i empresonament i després creem i difonem la idea que viure aixina és cosa dels «seus» hàbits i costums. Mos volem idealitzar a mosatros mateixos mentres envilim els estranys.
Els instruments del pensament s'esmolen també de maneres diferents. El punt de partida i l'instrument de què disposem condiciona quina pedra, quina posició, quina pressió hem d'utilitzar per a millorar el funcionament de la nostra reflexió com a societat i com a persones. L'excusa del ramat irresponsable hauria de ser un símptoma prepandèmic que mos hauria de posar en guàrdia, i en quarantena pensativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada