Torne en el juí a la qüestió de la censura de la llengua catalana. Torne a llegir l'article 231.3 de la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial:
Les parts, els seus representants i els qui els dirigixquen, i també els testimonis i perits, poden fer ús de la llengua que siga també oficial en la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguen lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites.
No acabe de vore com és possible que eixe article afecte els testimonis d'un juí de manera que demolixca l'article 3 de la Constitució espanyola:
El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
Per tant, quan tribunal del juí del suprem contra els independentistes intimida i amenaça els testimonis que pretenen respondre en català per tal que ho facen en castellà, no acabe de vore què fa que l'article 231.3, adduït pel tribunal, el faça millor que els drets lingüístics inclosos en l'article 14 de la Constitució espanyola:
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naiximent, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Si descarte que el tribunal estiga violant els drets dels testimonis, em queda que, en el fons, alguns espanyols són més espanyols i tenen més drets (i es veu que menys deures). En conseqüència, uns altres no ho són tant. O no ho són gens, tal com pretenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada