A voltes et toca el tendre, però has d'aguantar sempre un poquet més. Al final acabarem igual, però eixa continència, eixa contenció —i no sé si això també ho dien els retors i les monges d'abans— es compensa amb una satisfacció inteŀlectual més ampla i intensa.
Ací estem fent hores perquè algú ha pensat que la faena és la submissió a les ordres i la presència en el lloc de treball en lloc de l'eficàcia, la capacitat o la productivitat. Alguns faran hores a la presó, perquè els òrgans de l'estat no tenen contrapesos que els exigixca responsabilitats pels excessos ideològics patrioters que posen els procediments burocràtics o administratius per damunt dels drets més bàsics dels ciutadans d'una societat que aspira a ser tan democràtica com siga possible.
Per sort hem vist l'Esteban González Pons en un fragment que han posat en el programa d'humor Està Passant de tv3. Aixina hem pogut digerir amb unes quantes rialles la seua reivindicació (Diari La Veu, 15.05.2109) d'una llengua que no parla i que usa contra els catalans per a demanar-los el vot. No sé segur si es pot ser més hipòcrita, malicciós i desvergonyit. Fa anys que ho està practicant però sempre estan en eixe nivell. Es veu que la incontinència i la desproporció li proporciona alguna satisfacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada