dijous, 23 de maig del 2019

El mètode sentimental

Em sembla que el mètode científic no s'ensenya amb massa rigor o insistència. Trobe que molts dels problemes que patim els més granaets amb això de confondre causes i conseqüències, orde d'aplicació de procediments, jerarquia de valors, etc., resulta que tampoc els han treballat massa en l'educació dels jóvens que van substituint-mos.

Tampoc és estrany. Al cap i a la fi, tal com la cosa de l'ou i la gallina, les gallines velles només per atzar ponem ous que se n'ixquen del costum que tenim. I els pollets continuen rebent en general les mateixes lliçons sobre el món que els envolta: la por, la submissió, les arbitrarietats diverses, l'hostilitat ideològica... En tenim per a prou de temps, perquè costa d'innovar davant la força de l'experiència. Només pensant en un món diferent podem imaginar propostes i actituds que opten per no repetir o mantindre el camí reconfortant de les solucions simples i atàviques (l'esclavitud, el masclisme, les pàtries imposades, el capitalisme depredador i contaminant...). La literatura i la nostàlgia tenen molt de valor sentimental, però no solen fonamentar propostes justes i eficaces.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada