M'adone que fa un temps que no mirem films de ficció, ni al cinema ni quasi en la televisió. I això que tenim un munt de peŀlícules pendents emmagatzemades, tant clàssiques de tots els temps com obres més recents. I de tots els gèneres. Estava pensant que podia ser cosa de no tindre temps per a tantes coses que hem de fer —per deure o per plaer— en esta vida. Però crec que no és això, no és la lectura ni el bricolatge o la faena funcionarial: és el juí contra els dirigents catalans.
No tan sols mos absorbix, sinó que mos proveïx de les dosis de ficció i intriga que abans mos venien dels guions cinematogràfics. Ara tenim fabulació, fantasia, exageració, trama policial mancada d'ètica, trama política tergiversadora i mentirosa, trama judicial prepotent i autoritària, esperances independentistes, iŀlusions pacifistes... N'hi ha de tot i sobretot ficció política i judicial, narració distòpica i sentimental, molts guions ben adobats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada