La lectura del llibre de Gonzalo Boye ...Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso resulta un poc massa anecdòtica, però com que resulta que estic enganxat a eixa realitat paral·lela que és el juí del Suprem contra els independentistes, no puc deixar-lo. Tot són viatges amunt i avall, valoracions superficials sobre les reunions, les converses i els caràcters, però poca substància polèmica o de debat democràtic, més enllà del fet que l'autor exposa essencialment el fet que l'estat espanyol encara està fent el camí d'interioritzar els mínims democràtics, eixos mínims que permeten rebutjar una ideologia, però defendre les persones que l'expressen i el seu dret a fer-ho.
Els fiscals, que es suposa que hauria d'esbrinar la veritat dels fets, es veu que per a ells el fet és que estan ofesos en la seua ideologia nacionalista. I eixe fet és superior a la realitat dels drets democràtics. Certament, els drets no són fets, però es suposa que haurien de tindre responsabilitat i capacitat per a distingir els seus desitjos i els drets de tots, però sobretot els dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada