Estic repassant la treballosa i artesana edició del Tirant lo Blanch que fa anys que vaig construint en l'espai cibernètic. No puc evitar topar amb el tòpic sobre la naturalitat i el realisme de la narració. Alhora passe per la frase següent: «Pres tan gran alteració que la fel li sclatà e morí de continent». ¿Vols dir que això és possible? ¡I en moren dos igual en l'obra!
Mire alguns polítics que almorzen prop de mi —que no paren de repetir cançoners argumentals contra els drets lingüístics i polítics dels valencians que no siguen seguidors del seu nacionalisme espanyol «reconqueridor»— i trobe que, la fel, no, però que si es mossegaren la llengua, els budells els farien soroll —i trobe que eixa possibilitat no la comenta Martorell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada