Pensem diferent i no patim per això, sinó que diem que ho celebrem. Llevat que eixa diversitat contradiga la nostra posició militant. Llavors, la divergència és un mal tràngol, una inquietud que mos provoca por i angoixa, hostilitat. Segur que tenims raons per a la inquietud i per a rebatre les posicions diferents. Però si només notem els sentiments que mos pugen a la gola, convé mantindre'ls arraconats, calents en un braseret —perquè tampoc mos hem de fer pedres en el fetge—, però a recer de la intempèrie i dels efectes excessius que podrien causar. Almenys fins que les raons mos diguen cap a on és millor conduir-los.
La sociolingüística estudia i fa propostes diverses. Una de tantes és que els parlants han de mantindre una certa lleialtat lingüística per tal que la seua llengua continue tenint ús en un entorn on ha de competir amb altres llengües. Hem arribat a fet un món d'etiquetes classificatòries per a batejar nacions, races i llengües humanes. Quasi podríem pensar que som aixina, llevat del fet que sabem que podem ser d'una altra manera. El sentiment de ser aixina, que és molt còmode; la incomoditat de la raó que mos diu que podem ser diversos. Atemorits i temuts alhora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada