Em deixe enlluernar per l'habilitat o el virtuosisme d'un xicon en un vídeo on reproduïx cent riffs de la música rock. És una petita història d'eixa música, certament, molt sintètica i comprimida en uns pocs passatges de cada cançó. Uns pocs acords, distorsions i puntejos i entre en fase evocadora o nostàlgica en moltes de les cançons.
S'acosten unes altres eleccions, i pareix que tots toquem el vot amb el mateix virtuosisme auditiu, no mirem la lletra ni el conjunt de la música, mos deixem dur pel record de la tonadeta, per les emocions que mos van despertar. Una companya el tuit d'eixe votant d'extrema dreta que demana un país de dretes on emigrar després de vore que no han pogut arribar al govern: u li respon que vaja espai, que allà on podria fugir i governara la dreta més o menys extrema, doncs, que l'expulsarien amb els mateixos pocs miraments que ell proposa amb el seu vot contra la resta de la humanitat.
La música no són només els riffs, per molt que mos agraden i que acostumem a simplificar-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada