El guionet després de les «fake»

Per a debatre en l'aoetic un ús o desús del guionet en els manlleus no adaptats (cas de fake news), segons la nova ortografia de l'iec em toca pegar una mirada als diccionaris.

Mire el Merriam-Webster i l'Oxford (els dos en línia), i no recullen eixe nom (encara: el Merriam-Webster el comenta com a possible terme nou). Per tant, seguint l'IEC, cal llegir l'últim paràgraf del punt 4.3.2.2.f de l'ortografia, que diu: «Certs manlleus nominals, procedents especialment de llengües romàniques i que són sintagmes descriptius en la llengua d’origen, mantenen el seu caràcter sintagmàtic.» Vist això, escriuríem «fake news».

A banda, sobre eixe últim paràgraf de la regla de l'IEC, podem oblidar això d'«especialment de llengües romàniques», perquè un dels exemples és «kale borroka», que ve del basc. A més, podem vore que el GDLC escriu «bel canto», però l'italià Garzanti escriu «belcanto», és a dir, ja no tindria un caràcter sintagmàtic. La regla convida a la confusió.

Més tard he localitzat el terme en el diccionari Collins: diuen que és un nom i l'escriuen «fake news» (en l'Oxford hi ha «fake bake» i «fake book»). Per tant, seguint l'IEC (primer paràgraf de 4.3.2.2.f), cal escriure-ho «fake-news», a pesar que el diccionari anglés ho escriu sense guionet i que el guionet no aporta res al català.

L'ús del guionet hauria de ser un recurs per a millorar l'escriptura i la lectura, hauria de resoldre algun problema, en lloc de provocar-lo. Tal com diu Abelard Saragossà («La grafia de les paraules compostes», 14.2.9.A; versió HTML; versió: PDF): «Cada norma sobre l’ús del guionet hauria d’exposar quin avantatge aporta a la comunicació.»

En el cas de «fake news», els anglesos ho escriuen aixina, però l'IEC proposa una complicació (que provoca confusió ortogràfica) derivada del fet d'haver de descobrir si és un nom o un sintagma. Seria més simple no clavar-se en eixos bucs si no hi ha una proposta que millore la comunicació afegint un signe de més (en este cas, el guionet).