Amb això de tindre la televisió en ja xarxa, ja no peguem la becadeta des de fa uns dies, perquè estem escoltant les sessions del juí al Tribunal Suprem espanyol contra els independentistes catalans. Hui li tocava a Jordi Cuixart. Mos lleva la son i mos deixa la indignació i la vergonya el fet de tindre una fiscalia i un tribunal que estan jutjant unes persones a base de «¿sabe usted...?», «¿pensó usted...?», «¿nunca imaginó usted...?» i altres indagacions imaginatives sense cap concreció de fets delictius.
Podem concloure que serà una sort i una dissort alhora. Una sort, perquè confirma que hi ha organitzacions i societats que duen avant els seus projectes pacíficament. Una dissort, en canvi, si es dóna el cas que el tribunal accepta que ha de sentenciar contra la «imaginació» democràtica dels ciutadans i a favor dels fantasmes ideològics de la fiscalia i dels acompanyants. El cas és si anem en companyia de la unitat de la pàtria o acceptem les frustracions de la democràcia. Les banderes no curen les idees que embenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada