Faig i refaig unes fitxes, li afigc alguna cosa al Multicerca, lamente una piulada amb poca traça que trauen en la tele de Toni Albà sobre algú que no cita ni qualifica, però que tots identifiquen amb la visita d'Inés Arrimadas (del partit polític Ciutadans) a Waterloo, davant la casa on s'ha exiliat Carles Puigdemont:
Bon viatge a Waterloo!!! (Vigila no passis de llarg i vagis a petar a Amsterdam ...allà, estaries com a casa i a més a més tindries tots els teus drets laborals respectats!)
Segurament Toni Albà haguera pogut fer la broma amb referències més clares a coses d'Amsterdam que també donen joc, com ara el consum d'algunes drogues, l'ús i el furt de bicicletes, els canals o altres detalls que podrien convidar als lectors a fer una lectura comprensiva més encertada que associara eixos detalls amb l'actuació política d'una persona que pretenia anar a ridiculitzar un exiliat d'un país amb dèficits democràtics molt greus. I sense atrevir-se a entrar a parlar amb ell.
És dilluns i no hi ha juí. En el Tribunal Suprem hi ha un 12,34% de dones (segons dades seues). És possible que la influència europea, fins i tot la d'Amsterdam, ajudaria a millorar unes coses o altres. Passaré la setmana escoltant Jacques Brel:
Dans le port d'Amsterdam
Y a des marins qui boivent
Et qui boivent et reboivent
Et qui reboivent encore
Ils boivent à la santé
Des putains d'Amsterdam
De Hambourg ou d'ailleurs
Enfin ils boivent aux dames
Qui leur donnent leur joli corps
Qui leur donnent leur vertu
Pour une pièce en or
Et quand ils ont bien bu
Se plantent le nez au ciel
Se mouchent dans les étoiles
Et ils pissent comme je pleure
Sur les femmes infidèles
Dans le port d'Amsterdam
Dans le port d'Amsterdam
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada