Supose que la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents catalans està per escriure. Me se fa difícil creure que no siga aixina. Més encara, m'estranyarà molt que no els absolguen a tots dels delictes de rebeŀlió i sedició, encara que ho hagen de fer després de deixar caure alguna llagrimeta i queixar-se que no siga cap delicte ser independentista, proclamar la independència o pretendre que es pot votar la sobirania i canviar de nació com qui canvia de calçotets. De moment, em diu Takse que el president de la sala ha hagut de citar una sentència del tribunal aquell d'allò d'Estrasburg pel llacet groc de Jordi Sánchez (Vilaweb, 13.02.2019). I sí, és gros que això, que un jutge espanyol faça per llegir-se la jurisprudència europea, siga notícia.
Per tant, és possible que els magistrats estiguen pensant quin delicte els podrien encolomar que no els puguen tombar més avant els europeus. Això sí, l'any que els han fet passar a la presó va per davant. Es veu que els jutges espanyols són irresponsables —en tots els sentits— quan prenen algunes decisions. M'agradaria, però no sé si arribaré a poder llegir les memòries dels jutges i advocats, les noveŀles que es puguen escriure o inclús les actes del juí.
Per oxigenar-me per a aguantar els especials sobre el juí, al cap d'un mes, torne a voltar pel riu: 07:10 + 07:04. Un poc més lent però menys desequilibrat. Fea sol i fresqueta. Els dels patinets es veu que estaven en costura encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada