Comenta Belén Remacha en Eldiario.es (01.02.2019) que n'hi han 189 països al món que han firmat un paper per a eliminar totes les formes de discriminació contra les dones. Però que 177 d'eixos països no han regulat res per a impedir l'assetjament al carrer. És a dir, que n'hi han 12 que sí que han adoptat alguna mesura contra eixe tipus d'assetjament.
Una variant d'eixe tipus d'assetjament deu ser el cas de fa dos dies en Oriola (À Punt, 31.01.2019), que es veu que és més comuna al País Valencià del que jo pensava (veg. Google). De fet, ni tan sols pensava que això puguera passar.
Pel que diu la notícia, només a l'Argentina han inclòs la «masturbació en públic» com a assetjament. La que passa és que també inclouen els «gestos obscens» i a Nova Zelanda, «paraules obscenes». Les relacions humanes són difícils de regular, però espere que això que consideren expressions obscenes acabe més sovint entenent-se que forma part de la «llibertat d'expressió», per obscena que siga, perquè l'obscenitat (una 'sensació d'ofensa al pudor') pot agreujar o qualificar una agressió, però no és un acte d'agressió ni d'assetjament. Una societat democràtica no es pot regir per les metàfores evangèliques com la de Mateu (5:29): «Si l'ull dret et fa caure en pecat, arranca-te'l i tira'l llunt de tu.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada