En el documental 10 jours dans la guerre d'Espagne de Patrick Jeudy apareix una imatge interessant de França als anys trenta, on es veu que es parla d'«eixir de la crisi», cosa que pareix que algun dia haurem de pensar que el sistema no té crisis sinó que és un sistema de crisis permanents o periòdiques.
Ara diuen que estem eixint de l'última, però pareix que vullgam ja preparar la següent, cosa que en realitat mos hauria de fer pensar que el sistema no s'aguanta sense una bona crisi que justifique l'explotació d'uns o altres. El documental sobre la guerra convida a repensar en el que diu David Madden en una entrevista (Eldiario.es, 16.02.2019):
L'habitatge no es produïx i distribuïx perquè tots tinguen un lloc per a viure, sinó com una mercaderia per a enriquir a uns pocs.
La cosa és si volem ser mercaderia o preferim ser persones. Es veu que no ho tenim clar sempre. I quan mos permeten votar mos enlluernem encara més fàcilment. En tot cas, més val la llum dels vots que la foscor dels qui preferixen els recomptes arbitraris de manifestants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada