dimecres, 6 de febrer del 2019

El temps pels descosits

Compensem hores fetes de més quan hi ha abatoll de faena (hores extraordinàries, vaja) amb un dimecres sense anar a la faena. Mos toca hui anar a diverses revisions mèdiques. La previsió era que la cosa s'allargaria. En canvi, tot ha anat com la seda i hem acabat quasi en un bufit, en dos. I amb tot el dia per davant, hem pogut canviar perilles, pegar una passada de pintura contra esvarades en una entrada, llevar un poc de brossa, regar plantes, anar a comprar al supermercat, mirar els teuladins, un soriguer, dos blanques, unes quantes cueretes, els gats dels carrers de pobles diversos, un passeig vora mar... A pesar de la becadeta, hem acabat baldats. Els dies lliures es poden viure a eixe ritme. Els dies de normal el temps no dóna per a tant, i encara gràcies, perquè no tenim l'entrenament necessari per a tanta activitat concentrada i a eixe ritme.

Demà tornarem a la pantalla, els documents més o menys abstrusos, els llibres, guaitar per la finestra, pensar si hi ha ocasió... Serà una jornada més explotada laboralment al matí, però que tindrà el ritme conegut del temps que se'n va pels descosits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada