dimarts, 5 de febrer de 2019

Els laberints de l'oblit

N'hi han molts criminals anònims que no han respost dels seus actes davant la justícia. I són moltes les vides truncades per eixes mans anònimes que donarien per moltes llàgrimes. Un article casual te'n pot fer descobrir uns quants, com ara el cas de Valerio Verbano rememorat per Iban L. Llop en el Diari La Veugra-30», 05.02.2019). Estires eixe fil i trobes sa mare, la família Mattei, i enllaces inevitablement amb Guillem Agulló Salvador, amb Miquel Grau Góme i amb tants més.

Després d'això, que deu se la part més feridora de la memòria, notes que el fet de viure t'obliga a arreplegar el record de moltes persones que no voldríem que anaren esvaint-se amb mosatros. Anem carregant eixa memòria a poc a poc, sense quasi notar-ho, fins que trobem un paper, una peça de roba, una olor perduda en una capseta... I els revivim d'una manera íntima, enyoradissa, perquè els anem perdent com més avancem pels laberints sense eixida en què vivim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada