divendres, 22 de febrer del 2019

El juí de la distància

Me se va oblidar consignar que dimecres vaig fer un petit esforç atlètic pel riu: 07:14 + 06:51. Un poc desequilibrat, però dins de la línia habitual. Haguera pogut fer el doble de recorregut, perquè tenia temps, però vaig preferir aprogfitar la vesprada lliure d'una altra manera: avançant un poc amb el llibre de Lippmann i mirant la sessió del juí.

M'han arribat uns papers certificats. Tocarà demà acostar-se a correus, perquè els de l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana es veu que estan tan enamorats dels drets lingüístics com de la burocràcia inútil. Els hauré de suggerir directament que, com que tot està inventat, podrien copiar el web del síndic de greuges i facilitar tant la tramesa com la recepció de les queixes. Tinc quimera que si ho han fet tan embolicat deu ser per a evitar-se l'«excés» de faena que devien témer que els cauria damunt. Segur que ho han aconseguit.

Per a compensar, com que el juí acabarà en una «picà» de fesols, espere que Jordi Cuixart declare en català, encara que siga uns minuts, per a fer tremolar el tribunal i excitar les neurones d'alguns havent d'apamar la distància de les idees i de la llengua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada