Anava a parlar d'un altre restaurant de València on no ho fan malament, al carrer dels Roters, et parlen en valencià si els hi parles i no tenen la carta en valencià. Però preferixc no fer-ho. A última hora, pense que no cal, que ja ho saben massa els propietaris que no imprimixen el fullet amb la versió en valencià, a pesar que tinguen el detall de tindre el nom del local en valencià. Quan vaig començar a fer de tècnic lingüístic, fa uns vint-i-cinc anys, en dien valencià de retolet, que és el que llavors feen els governants socialistes valencians. Encara continuen igual i l'exemple ha fet fortuna traspassat de mà en mà en algun fullet de política lingüística guai i ben innòcua.
Si mires més avall del retolet —i encara gràcies que trobes el retolet, et diran alguns: ¡gràcies mil!— poques voltes s'ajunten amb un mínim de coherència i consistència l'aplicació de les idees polítiques, socials, lingüístiques i culturals... A voltes cal agrair-ho, i aixina es poden salvar algunes víctimes de les ideologies i idees nocives. A més, mantindre eixa constància que requerix la coherència és del tot és impossible, i per això s'acaba la vida. El dia que fóra possible, seríem immortals. O no. Mentrestant, em sembla que, si més, cal proposar-s'ho, provem a no ser sexistes, però tampoc és un mèrit comportar-se com a tirans amb els subordinats de tots els sexes; hem de participar en activitats i actituds ecològiques i beneficioses per al medi humà, però això —com diuen— es pega d'hòsties amb la idea de bloquejar carreteres cremant gomàtics. Etcètera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada