Tot i que diuen que estem en temps d'alegria, segons com, esta temporada també són temps gelats, i els ànims, per defalliment o per exageració, també poden acabar decaiguent. Com que tinc un esperit científic puga ser que exagerat, només recordaré que la matèria o l'energia no es creen ni es destruïxen, es transformen. Nosaltres, al capdavall, som un aplec d'eixes dos coses, i sabem que no mos hem creat, sinó que mos hem transformat, i que sempre anirem fent-t'ho, com els astres del cel, vinguen d'on siga i vagen vés a saber a on.
Qui no sabem ben bé en què voldríem que es transformara, només perquè ixquera del seu estadi actual, seria el diputat Morera Català, que ha tingut la pensada de transformar no sabem ben bé quina matèria grisa per a crear col·legor, que seria alguna cosa aixina com la qualitat que fa col·legues o que unix els col·legues. Vés a saber.
La rabosa i el corb debaten sobre el formatge en un parc de París. Ahí s'origina la meua transformació dels somnis.
La imaginació lingüística dels polítics no té límits. Si més no, és original. Supose que deu ser com allò de "vermellor", "tristor" i tants d'altres conceptes creats amb eixe sufix tan "prolífic" en -or. No trobes? Per cert, qui sinònim trobaríem en català del mot castellà "palabro" que no siga "paraulota"?
ResponEliminaÉs una sort, si fóra imaginació. Diria que és més desconeixement.
ResponEliminaSegons com, paraulota, estirabot, i ara no em vénen més possibilitats al cap.