Els d'Iberdrola —la companyia de la llum que «no» (?) té un monopoli, sinó que no n'hi ha cap altra que pugues contractar— ha tallat fora de l'horari previst la llum de les Corts. No és una metàfora sobre les ments pensants dels diputats, ni tampoc ha estat per falta de pagament, pel que sembla, sinó per coses de manteniment o de les obres que s'han iniciat al costat, ara no ho recorde.
La cosa és que tenia previst reflexionar una miqueta —sense abusar, ei—, aprofitant el tall, però m'he hagut de calfar el cap irreflexivament fent una rèplica absolutament innecessària, que, ai, m'ha semblat imprescindible, no tant pel que jo puguera dir, que sempre es podrà dir millor, sinó perquè calia deixar caure algunes objeccions a unes propostes sense arguments.
Propostes sense arguments diria que són, per exemple, proposar que canviem l'escriptura amb lletres llatines per les gregues perquè aixina ho fan encara els grecs —i altres països i altres llengües—, i perquè els antics grecs són els nostres precedents i una font lingüística i cultural que encara ens inspira. ¿On està l'argument? ¿Quin problema resoldríem?
Doncs, aixina s'escriuen tesis i fins i tot alguns llibres. Per tant, aprofitant la desconnexió, m'he connectat a això i he enviat un petit patracol a la llista en qüestió. Sé que no calia, perquè a qui li ho he escrit, quan em veu em diu que no m'entén. Em cal insistir, doncs, a vore si aconseguixc explicar-me millor, perquè segur que és que no m'explique bé.
Pel que fa al cinema, vam arribar massa prompte per a Appaloosa i vam entrar en Body of lies de Ridley Scott. Una bona pel·lícula sense arribar a altres el mateix director, tot i que decep haver d'acceptar com a ficció el que ens agradaria que fóra un documental. Em recordava Syriana en algunes coses.
Quant a la transcripció de cada dia, observe que una diputada li té ara tirada al verb retomar ('reprendre'), que no sé si és cosa d'Elx, però que no he sabut documentar per ara.
Finalment, crec que he d'esmentar un article del diari The New York Times (22.11.2008), «Citigroup Saw No Red Flags Even as It Made Bolder Bets» d'Eric Dash i Julie Creswell (i que publica també El País, 30.11.2008) que és una petita novel·la de la crisi.
Una frase m'ha recordar, no sé per què, el síndic de greuges que volen posar els del pp —un de tants dels que han posat—:
La gestió de riscs ha de ser independent
La independència, ai, tampoc no és una garantia de responsabilitat, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada