Diu Joan-Carles Martí (en la llista Migjorn) que en Elx una camisa passada (és a dir, tancada amb els botons) es diu «closaeta», dada que hauríem de recordar, perquè ens remet a un ús del verb cloure (que és més habitual en altres àmbits més encarcarats) i ens dóna una opció més al nostre repetori més usual i expressiu, sobretot adreçat als infants.
A partir d'ací voldria deixar escrit un petit comentari sobre l'empobriment de l'estàndard valencià. Contra el que sembla que acabe de plantejar, no em referixc al fet que tingam un estàndard més o menys vivent i llustrós, sinó, contràriament, al fet que pretendre escriure «en estàndard» provoca una pèrdua d'elements lingüístics de tot tipus, començant per les formes més habituals i directes de dir les coses. Al capdavall, el suposat estàndard eixe està bastant pres pel to del registre juridicoadministratiu. En canvi, a l'hora de dir les coses de la manera més directa i més simple, amb voluntat expressiva o simplement descriptiva, mos trobem que hem perdut els mots.
Per sort també hi ha excepcions curioses, tant la que he dit abans com la d'una diputada del nord del País Valencià que mos descobrix el verb trepollar, que no diré que siga molt comú, però que dóna un to que fuig del to jurídic amb què adoben alguns les seues intervencions, on hi ha qui arriba a parlar d'«economia processal», o amolla «amb la vènia» i «recipendiari», etc. Sort d'això, perquè m'han dit que un altre diputat de la mateixa demarcació, fent ús de la seua erudició, esmentava el dramaturg «Joan Gil Albornós» (ai, era Albors)... Ni tan sols la delicadesa riallera del dir-li «Barnús».
Bé, a més de parlar amb els nostres avis i pares, que, a pesar de l'intent d'oblidar, encara recorden com es parlava quan a la ràdio només es parlava de Franco i abans i tot, podem provar a no disfressar tant la llengua amb savieses mal apreses. I, al final, sempre podrem consultar els llibres de locucions, modismes i frases fetes. Encara que siga per a fer arqueologia del saber.
El verb "cloure" encara roman com una relíquia entre la gent major de Beneixama. L'altre dia la meua tieta va amollar: "eixes portetes les haurà d'arreglar el fuster, que no clouen bé". Ara, la gent de la nostra generació i més jóvens no l'usem mai. Tens tota la raó quan parles de l'empobriment de l'estàndard oral valencià. He tingut la sort de poder conviure amb dues maneres de parlar en valencià des de petit i això m'ha fet conèixer un munt de formes valencianes ben antigues. De fet, el meu treball del DEA va ser sobre la parla de Beneixama i en va eixir un volum de quasi set-centes pàgines. Tinc pendent fer algun dia quelcom de semblant de Tavernes.
ResponEliminaAra, quant al paper de "l'estàndard", en la seua mateixa definició trobem eixa "asèpsia" que tu expliques. Altra cosa és quan parlem de la literatura i com s'hi pot traslladar tot eixe cabal d'expressions usuals valencianes que, malauradament, van perdent-se en un degoteig constant.
No sé si deu passar el mateix en castellà.
La tieta de Francesc, de Beneixama, diu: "la porta no clou bé". Té 87 anys. Jo mai ho havia escoltat dir espontàniament i em va fer molt de comboi. Tens raó que l´estàndard pot resultar un registre empobridor si no usem mai aquestes paraules tan plenes de significat i encara vives.
ResponEliminaOstres, que no havia vist el comentari de Francesc. Perdona per repetir la història.
ResponEliminaÉs una gran sort que teniu per haver pogut arreplegar eixe cabal lingüístic que hauria de ser ben comú.
ResponEliminaAixò del DEA no sé què és, no sé si et referixes a l'EVA i al tu treball «Noves aportacions al DCVB recollides a Beneixama (l'Alcoià)», que deu ser un treball ben important. No està en la xarxa, ¿no? Si l'hi volgueres penjar i no saps com, dis-m'ho, perquè seria un material ben útil.
D'altra banda, eixa «suposada» asèpsia de l'estàndard..., segons com ens el plantegem.
Ah, i moltes gràcies a Oreto per confirmar la dada de la tieta.
Això del"DEA" vol dir "Diploma d'Estudis Avançats". La veritat és que no sé com penjar-lo i que siga públic. Ja me'n diràs la manera. Salutacions
ResponEliminaPer cert, ja ni em recordava d'aquella aportació. El treball de què et parlava es diu "Estudi lexicològic i fraseològic de la parla de Beneixama (l'Alcoià)" i és un mini resum del mateix el que vaig poder presentar a això de l'EVA
ResponEliminaTotalment d'acord des del nord del País Valencià: les Terres de l'Ebre. ;)
ResponEliminaJoan del nord del País Valencià, em sorprén que hages arribat a este apunt, però m'alegre que siga amb un acord que salta eixa ratlla que ens reclou els països.
ResponElimina