Segurament estan elaborant-se ja les tesis, si no és que estan elaborades de fa anys, sobre les causes que han dut la crisi econòmica actual. Mentrestant arriba el moment de llegir-les o rellegir-les, les ignorem, perquè tot açò de la vida i de l'economia són cicles —diu Schumpeter que ho dia Marx— i sabem que hi haurà ràpidament alguna excusa per a l'eufòria d'uns, la misèria d'uns altres —els de sempre, segurament— i la prèdica de la desregularitació o del final de la història.
Per això, quan sentim bramar el cosí del pp que tots podem tindre en la família —l'afiliació a eixe partit al País Valencià passa de les cinquanta mil ànimes— que la culpa de tot és de Rodríguez Zapatero, sabem que això és com ser del València sense blau o catòlic vegetarià, fes diverses i variades. En cap cas convé contradir-li res recordant-li els forats sense fons per on el País Valencià ha arribat a ser el país més endeutat per habitant de l'estat espanyol durant els temps de bonança econòmica. Si en té notícia, només és del progrés i el benefici que han reportat (¿a qui? no sembla que siga rellevant per a ell), segons la prèdica habitual, tot i que eixe benefici tan immens, curiosament, no ha servit de res davant la crisi, ni ens ha protegit de Rodríguez Zapatero. ¿Per a què, doncs, tant de «deute productiu»?
Com que no sóc cap analista econòmic, ni tan sols dels prestigiosos que no havien previst les caigudes financeres americanes, només esmentaré que, fa pocs anys, quan els pisos anaven cars —encara no han baixat prou— Zaplana Hernández comentava que això devia ser perquè els compraven. I davant d'eixa mesura que condemnava a la hipoteca i l'especulació, el meu cosí callava, a pesar que estava tan endeutat com ara. Però ara brama perquè la sgae pretén cobrar-se el gest artístic electoral a favor de Zapatero amb él cobrament real o destarifat dels drets d'autor. Això no té cap efecte sobre la seua situació, però li servix de munició.
D''altra banda, veig en el diari (El País, 08.12.2008) les dades d'accidents laborals en carretera. El País Valencià està just en la mitjana espanyol (2 morts per 100.000 persones actives), just per darrere de Canàries (1,5), País Basc (1,8), Madrid (1,8) i Catalunya (1,9). Vaja, no sembla que sigam líders en la protecció dels treballadors. ¿Qui se'n beneficia? El meu cosí no ho considera rellevant.
L'altre dia jugant a futbet, vam guanyar doblement: en el camp jugant fins a la mitja part; i en les normes del campionat quan van desqualificar l'altre equip per alineació indeguda. I allà tenies alguns funcionaris acalorats protestant perquè s'aplicaven les normes del campionat. ¡Funcionaris! ¿Què es pensa un funcionari que és sense normes? Bé, no m'estalvie la resposta: un rei(etó). I en coneixem uns quants, funcionaris o no, cortesans o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada