Eixida i emergència reflexiva

Hem passat el dia voltant amunt i avall, creuant València a peu i en metro. No fa massa fred, però la pallissa ha estat bona, i més encara perquè anava jo remugant sobre les maneres d'argumentar o de deixar d'argumentar, que si els exemples que pose són extremats, purs o crus, que si hi ha actes sense conseqüències o això només és aparent i tots els actes tenen conseqüència i, fins i tot, que els grans mals o les grans maldats no provenen necessàriament d'idees o reflexions majúscules i boges, sinó com han dit algunes obres clàssiques, també provenen de pensaments banals... Una pallissa en tota regla.

I tot perquè em trau de polleguera — una metàfora ben interessant— que persones que volen tindre una mica de criteri s'esbraven argumentalment com si tot depenguera dels aplaudiments i rialles que pogueren recollir, i no del valor comprovable i comprovat de les dades que donen suport a les propostes.

Bé, ara estic espés, perquè ja he replicat en la llista corresponent. Aixina que no tinc més a aportar, excepte el cas infatigablement estúpid del Partit Socialista a la ciutat de València, que ara trau un web que només es diu Arregla Mi Barrio. M'he afanyat a escriure'ls amb voluntat constructiva, com faig sempre —i no és el primer escrit que els adrece—:

M'agradaria assegurar-me que l'eixida d'emergència de la vostra seu que dóna al carrer de les Roques funciona, perquè té una reixa que sembla que està tancada.

En segon lloc, si funciona, convindria que indicàreu l'eixida en valencià amb els mateixos cartellets que hi ha ara només en castellà (n'hi han tres).

En tercer lloc, i evidentment, em sembla que teniu realment una espenta molt curta o molt poca vergonya, si al cap de vint-i-cinc anys de la vostra Llei 4/1983, encara no sou capaços de gestionar-vos lingüísticament i fer webs totalment bilingües, si més no.

Diria que abans de pretendre «apanyar» la casa de tots, convindria tindre la pròpia més endreçada.