Prostitució animal

Havia d'actualitzar el Wordpress d'un bloc, però com que repasse una mica les traduccions i he hagut d'eixir, me s'ha fet de nit i la faena a mitges.

L'entrada que havia pensat de fer hui tenia a vore amb el titular d'una notícia del diari El País (21.12.2008):

Azucarera Ebro aprén anglés

Naturalment, tenint en compte la tònica habitual del diari i de les institucions espanyolistes estatals sobre els idiomes, sorprén que no siguen els anglesos els qui empren l'espanyol per comunicar-se amb l'empresa de sucre.

D'altra banda, en el mateix diari (27.12.2008):

Sobre les «altres circumstàncies singulars» a considerar Zapatero es va referir a una concreta, la petició del president de la Xunta de Galícia, Emilio Pérez Touriño, perquè es tinguera en compte el cost de promocionar les llengües cooficials.

Això és una demanda que, ben pensat, mostra que les llengües són un cost i un benefici, en tots els sentits i, si més no, el cost d'estudiar-les i el benefici de conéixer-les. Per cert, llengües cooficials, a pesar de la retòrica que s'hi barreja en eixes denominacions, són totes: castellà-espanyol, valencià-català, basc i gallec-portugués, com a mínim. I el mateix s'esdevé amb els diners.

Finalment, hi podem posar també retòrica per la nostra part, però el que és indubtable és que n'hi ha gent per a tot, i massa sovint per desgràcia. Com ara els qui trobaran alguna justificació per als bombardejos israelians sobre Gaza o per a «prostituir» una orangutan, que ho he sentit en un documental del Canal 33 hui mateix... L'afaitaven, perquè tinguera un aspecte més «humà».