Els socialistes valencians de la inefable Carmen Alborch ni m'han contestat al que els vaig escriure ni han resolt res del que els vaig indicar. Primera lliçó sobre la seua voluntat real i la seua eficàcia. Això sí, ara m'envien escritets —que encara no he obert— però que em semblen propaganda de la inèpcia.
Però fa dies de sol d'hivern i un passeig a peu pels camins des del cementeri de Carcaixent fins als Quatre Camins permet sentir un silenci especial, silenci sense trànsit, amb ocells o branques que es mouen, amb olor de taronges i mandarines. Els anys passen i retrobem en els llocs més inesperats sensacions quasi oblidades.
I com ha dit una dona hui, «tenia la pell més fina que un pensament». ¡Quines coses!
Miquel, fa dies que et note una miqueta murriet... va tot bé? Això dels camins dels cementeris, és una arma de doble tall. Esperem que no siga res.
ResponEliminaCoses de la fredor de l'hivern, diria, poc de sol, poc de temps... Res, no res.
ResponElimina