La setmana esta, a més de curta, anirà carregadeta de faena, tant de transcripció com de reunions vespertines d'una o altra mena. Hui ha tocat la primera sessió d'un curs de màster. El personal té poca relació amb la faena real dels tècnics lingüístics. De fet, tal com em comentava el meu company brasiler Sérgio, això de fer de tècnic lingüístic en l'administració pública és una tasca ben curiosa. ¡I tant!, però és el que n'hi ha quan els drets lingüístics miren d'aplicar-se, supose. Espere que el curs vaja d'això i no haja de ser un repàs als detallets de manual sobre el llenguatge juridicoadministratiu.
Per la banda de la transcripció i tirant cap al sud del país, la diputada continua sorprenent amb el seu domini de la labiodental en els possessius i, en canvi, la imprecisió amb l'ús dels pronoms. El detall del dia, però, ha estat un diputat que ha catalanitzat un llatinisme a la manera culta: de facte.
D'altra banda, torna-li la trompa al xic, de fet i de facto, i topes en el diari El País (06.12.2008), aniversari de la constitució espanyola, amb Antonio Torres de la uned:
És preferible deixar-ho com està: l'idioma oficial de l'estat un graó per damunt de la resta.
I amb Peces-Barba Martínez insinuant no vullgues saber què:
Són els que evitaren recórrer davant el Tribunal Constitucional la segona llei lingüística catalana quan governava el PP [...]
És que no s'ho acaben això dels drets lingüístics. Molta teoria, però ben poca pràctica, ¿oi? No volen enterar-se que encara no sabem parlar en estèreo o en dual: si n'usem una, doncs, l'altra no. I tant val això per al català com per al castellà (com per a la resta). ¿En quin graó estan els ciutadans del País Valencià que pretenen fer ús de les llengües oficials? No sé per què Antonio Torres veu els castellanoparlants un graó per damunt, perquè això seria simple discriminació lingüística. Si es referix al fet que el castellà és oficial a València i a Burgos, doncs, el català ho és a València i Barcelona, vaja, sense pujar o baixar el graó de l'oficialitat.
En canvi, segons indica Marc Carrillo en el mateix diari:
I sense deixar el tema autonòmic, la pluralitat de llengües existent a Espanya hauria de permetre donar el salt —en la línia iniciada per la jurisprudència constitucional sobre la llengua en l'ensenyament— cap a la doble oficialitat de llengües allà on n'hi ha dos que regixen, establint no només el dret sinó també el deure de conéixer-les.
Educació per a la Ciutadania Lingüística, com a mínim això ja seria un petit avanç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada