Compensacions

Bé, a més de problemàtic, afegien per a acabar-ho de reblar i d'agreujar, que si sóc gai, i no crec que es referira a un pollastre ieista. Per sort, no van dir que si era tintorer o aficionat a jugar als escacs, perquè això sí que em tocaria la fibra sensible i nostàlgica.

Estan buidant l'edifici de l'altra banda del carrer de la Llibertat —«la picaren», cantava Paco Muñoz, però era una font— on han decidit fer una construcció per a les Corts. A causa de les obres, emulant Fraga Iribarne, Milagrosa Martínez, l'actual presidenta de les Corts, ha decidit que el carril bus era seu i hi ha aparcat tan a gust, sense prendre cap mesura més de regulació del trànsit. (Ho ha fotografiat un representant d'un partit ecologista que també juga a futbet i es pren els partits com si fóra diputat estil Maluenda, volent dictar-li les normes a l'àrbitre.) Al cap i a la fi, en el carrer de la Llibertat aparcaven damunt de les voreres, exemple que emulen quotidianament els ciutadans representats en qualsevol carrer del centre de València i amb el beneplàcit de l'alcaldessa Rita Barberá i la policia municipal.

Estem segurs que la nova construcció es botarà les normes que més els convinga, atés que en les Corts no fan cas dels informes de salut laboral elaborats ja fa uns quants anys. Aixina estem, sense espai i sense llum. Però com que les transcripcions ixen...

Per cert, és cosa de vore com alguns polítics que reclamen pel valencià assolten «lis» ('els') o «deslinde» ('delimitació') a tort i a dret, tot i que n'hi ha que per a compensar-ho tenen una píndola o altra, que si «palés» que si «seva»... Ja ho diu Moreno Cabrera, les llengües són jocs de compensacions.