Els problemes i els problemàtics

M'he assabentat amb sorpresa que sóc «problemàtic», en paraules d'algú. Observe que problemàtic a voltes és qui exposa els problemes que algú altre consent o mira d'ignorar. Bé, no m'allargaré més, però espere ser-ho pel que faig, com ara exigir els compliment dels deures de l'administració pública o comunicar —i denunciar, quan cal— les mancances que observe, perquè siguen corregides; i no pel que deixe de fer, que, com dia Brassens, seria allò de no matar ni furtar, etc.

Tot són manipulacions del llenguatge. Com ara quan un diputat del pp diu que el joc (bingo) és «roín» —però que s'ha de regular— i la diputada del pspv reinterpreta i replica que ella no creu que el joc siga «allò important»... Caldrà buscar entre els sinònim de roín fins a quin punt ser roín és important.

I en un altre camp, m'assabente també d'una manipulació del llenguatge i del protocol, amb tota una altra finalitat molt més positiva, que és el que va fer el pintor Miquel Barceló el dia de la inauguració de la cúpula de la seu de les Nacions Unides en Ginebra. Ho conta Bartomeu Mestre en «Cultura i drets humans! llengua, pintura, música...». El pintor va parlar en català, com ja vam anotar, a pesar del protocol que ho volia limitar a francés i espanyol. Reproduïm el text català:

En la vivor dels miratges, me’n record d’un dia de calor enmig del Sahel, de veure el món regalimant cap al cel. Arbres, dunes, ases, gent de tot color... degotant i consumint-se. Tot això, a l’inrevés, cap per avall, és la mar, però també és una cova; la unió absoluta de contraris. La superfície líquida de la Terra amb les seves buidors més amagades. Dins d'aquesta mar coneguda hi podem veure diferents nivells:
El fons, amb els policroms moradors
El pla de l’aigua
La sabonera blanca
I, a la fi, el que reflecteix aquesta mar. El que és davall. Nosaltres!

Este xic sí que és problemàtic, sense dubte, este Miquel.