Estic com baldat. Això que intuïxes que et ronda un bon constipat. I, damunt, els pròxims dies sembla que seran sense sol. Demà havíem d'anar a Gandia, a fer l'última visita a l'Arrop, però ho deixarem segurament per a la setmana que ve.
I ara no sé si podré llegir durant les festes. L'Asus EeePC 1000 funciona bé amb el Windows xp, però la instal·lació de l'Ubuntu, tot i que l'he poguda fer, no m'acaba de satisfer pel cantó del Bluetooth i el wifi. Estic mirant d'instal·lar-hi una versió especial per als miniordinadors. Aixina se'n va el temps.
Hui he vist en el diari El País de dimarts passat: «Una grossa ronsa* que parla català i bengalí», titular que m'ha sobtat pel fet que la grossa de la loteria de Nadal sí que puga parlar en català. Estic segur que hi ha un missatge subliminar gens neutre.
I el cas és que podríem dir que estic paranoic, si no fóra perquè els ha entrat la mania als de cap allà les Espanyes d'impedir la catalanitat de tantes coses (des de l'oficialitat lingüística europea fins a les seleccions catalanes de molts esports, per minoritaris que arriben a ser).
Això no és tan greu com el que denuncia Vicenç Navarro l'endemà en el mateix diari amb l'article «Els nens perduts del franquisme» que fa referència explícitament en el títol a un fet terrible, com fou el segrest reeducatiu i racista dels fills dels «rojos». N'arrosseguem els efectes no tan sols individuals, sinó en la ideologia col·lectiva del que és l'estat espanyol, herència directa encara d'algunes malvestats que es volen fruir en les conseqüències i oblidar en les reparacions i responsabilitats.
És clar, la meua conclusió és que tot això està ben relacionat. I és ben lamentable.
* Eixe «ronsa» deu ser un error meu picant. Deu ser «rosa» o «rossa», però ara no ho sé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada