Hui és la puríssima, que no sé massa bé què és —desinterés religiós, principalment—, però és festa cada any. El dia de la puríssima, doncs, he de precisar que el diari El País ens digué l'endemà que els cotxes de les Corts que aparquen en el carril bus no són els de la presidenta, sinó uns altres. El matís no és que siga molt allà, però cal saber-lo. (I no sé si això significa que, una vegada més, el representant d'Els Verds embolica la troca.)
Parlant de matisos, seria realment interessant que Josep Piqué puguera explicar tots els matisos de la seua afirmació dimecres passat en la Complutense de Madrid, quan va dir, segons el diari El País (04.12.2008):
«Quan jo tenia la teua edat pensava com tu», li va assoltar Piqué, militant comunista de joventut. «Però la prosperitat ve de l'economia de mercat. Això altre ja ho provàrem, i fou un desastre.»
Li va dir això a un estudiant que li retreia la pobresa i els morts de l'Àfrica. Quants matisos caldria fer per a que les paraules de Piqué tingueren un mínim de trellat i pergueren part d'eixa prepotència arrogant que destil·len.
Tal com diu Emilio de la Parra, segons recull Miguel Ángel Villena en el mateix diari més avant («Voces y conceptos del siglo xx español»):
En el fons, entre els discursos ideològics d'Isidro Gomá [cardenal primat de Toledo que donà suport a la sublevació militar de 1936] i els d'Antonio Rouco hi ha poques diferències. Sempre s'han oposat al progrés i han practicat el fals victimisme de sentir-se perseguits. Per a això servix un diccionari polític, per a vore eixes evolucions de les idees. Algunes es transformen molt i altres a penes.
I canviant al cinema, vam vore ahir Appaloosa finalment. Un western ben fet i amb la sorprenent aparició d'Ariadna Gil en un paper un poc desaprofitat. Li vaig trobar a faltar història, però té unes bones actuacions.
I a voltes això és tot, actuacions.
Respecte al tema de "Rouco Varela" i companyia, avui de matí m'he mirat un programa de la tdt d'antena 3 Nova on eixia un senyor anomenat Antonio Piñeiro que, entre altres coses, ha dit una frase que m'ha semblat interessant: "l'església (catòlica) és una institució intel·lectualment inhabitable". La "ideologia", com tu esmentaves en resposta a un altre comentari meu, és quelcom que no es pot separar d'una institució com l'església que té, entre altres coses, l'exclusiva de "la veritat". Altra cosa és que les persones l'accepten com a tal veritat o que passen d'ella.
ResponEliminaNo sé si podem casar ideologia i veritat. Deu ser això el que els remou per dins, que saben que la seua veritat no ho és, és només ideologia, i voler casar les dos coses deu ser el que ho fa inhabitable. Sí, ací la gent en passa prou, per sort.
ResponEliminaPel que fa als polítics, sempre he pensat que els hi ha de dos tipus: els que són dalt i els que volen ser dalt (ni esquerres, ni dretes ni res de res). Al capdavall, sembla que es tracta d'una qüestió de poder...
ResponEliminaI pel que fa això que comenteu de la "veritat", crec que no hi ha cap veritat exclusiva, hi ha tantes veritats que vés a saber. És una de les poques coses que deixen clares les defincions del diccionari.
La veritat deu ser un concepte humà, molt humà, i per això mateix ben carregat de metàfora o d'eixa ficció que ens engreixa el cervell. Per això n'hi ha tantes, segons els diccionaris, de veritats i de metàfores que ens ajuden a pensar.
ResponEliminaSi ho resolguérem científicament, anant al fons impossible, hi hauria acccions i reaccions de partícules i poca cosa més (física, química, termodinàmica...).
El poder polític és que és realment important per a gestionar les relacions humanes. No és un fi, és un mitjà, a pesar que el sistema que hem muntat convertixca els mitjans en fins, les conseqüències en causes, els dissidents en traïdors, les suposicions en dogmes... En resum, l'economia de l'esforç tendix a simplificar els processos.