Segona sessió de la setmana. Hem descobert on trobar informació sobre el terme proveyente castellà i la versió catalana provisor. A més, aclarim per què en Requena segurament no retolen les dependència municipals en català, però sí que han de respondre en català als ciutadans que s'hi adrecen en eixa llengua... ¡És cert! I una altra cosa han estat les condicions que han de complir els ajuntaments per a incorporar el requisit lingüístic català —el castellà ve de sèrie— en els llocs de treball. Finalment, que hi ha algun diputat del nord del país que alterna el natros amb el nosaltres, cosa que facilita la faena de transcripció.
Quatre detallets del munt de coses que han de controlar els tècnics lingüístics de les administracions públiques valencianes. De fet, algunes d'elles pertocaria que les gestionaren els tècnics legals o jurídics, però aixina està el pati per ací. Esperem que les noves fornades de llicenciats en dret hagen rebut la formació adequada en dret lingüístic que es suposa que cal tindre en un estat amb diverses oficialitats lingüístiques.
La nota serà curta i anecdòtica. Per cert, entre cinta i cinta de transcripció —que és quasi com dir entre cella i cella—, li envie una nova queixa al síndic de greuges. Esta vegada és el web de la Ciutat de les Arts i de les Ciències.
Desembre té eixes coses que porta el fred. El fred, eixa fredor també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada