M'adone que Ramon Monton no m'ha contestat a la pregunta que li va fer un heteromorf meu en el seu bloc El Món per Barret sobre si traduïa també del turc. He vist que El museu de la innocència d'Orhan Pamuk (editorial Bromera) és obra seua. Jo el coneixia com a traductor d'altres llengües (alemany, en concret) i em va causar curiositat que haguera augmentat el seu camp d'actuació.
En això de la traducció mos movem sempre en un terreny esvarós en què tant hi ha qui busca relluir per damunt de l'autor com hi ha qui vol l'anonimat per a la seua faena. Això va amb el caràcter de cada u. Tanmateix, les editorials sí que haurien de deixar clares les dades sobre les obres i les traduccions que publiquen.
Per exemple, acabe de tornar-li a demanar a un ressenyador de la revista Presència que indique els autors de les traduccions de les obres sobre les quals informa. En este cas es tracta d'Esther Donato Prunera (o Ester, no ho sé segur) que va traduir Historia social del Tercer Reich, una obra dels anys setanta i que hui es torna a publicar en l'editorial Ariel (podeu consultar-la extensament en Google Llibres).
En fi, a vore si em diuen res els de Bromera sobre el llibre de Pamuk. Al cap i a la fi, els de l'editorial deuen estar molt contents de la faena dels traductors, ja que gràcies a ells (també gràcies a Ramon Monton) han pogut oferir en català les obres de Herta Müller.
Quant a El museu de la innocència de Pamuk, crec que dones per fet que la traducció s'ha fet des del turc. S'explicita això en en algun lloc a la pàgina de crèdits del llibre? T'ho dic perquè és possible que la traducció s'haja fet des de l'anglés; és a dir, que siga la traducció d'una traducció. Si la faena està ben feta, això no té perquè ser roín. La història de la literatura va plena de traduccions de traduccions.
ResponEliminaPamuk ven molts llibres i tot el que fa està també en anglés. A banda, supose que no és fàcil trobar traductors del turc al català.
Salut!
Precisament, Josep Lluís, no ho done per fet, sinó que li ho he demanat a ell i als de l'editorial, però no m'han contestat encara.
ResponEliminaTal com dius, si la faena està ben feta, està ben feta. El cas, però, és que els crèdits ho haurien d'indicar. Certament, la traducció literària és una creació literària, i la traducció d'una traducció serà també una creació literària, però segurament (i inevitablement) estarà molt més llunt de l'obra inicial. Bé, supose que això no sempre és important.