Voltes per València i rodalia. Més tard, l'Emili mos descobrix Ca Sento —encara sense carta en català—, on tastem, entre altres delícies, una ostra adobada que vorem si, tan bona com m'ha semblat, no dóna cap sorpresa a les quaranta-huit hores. Durant un moment hem rememorat les ostres de Bretanya. El vi, un Tondonia del 2000 que no estava malament, encara que mos agraden més els vins menys clars i fins.
En els campionats europeus d'atletisme que fan a Barcelona descobrim les habilitats lingüístiques que la convivència «nacionalista» provoca en els atletes que passen l'any entrenant-se per Catalunya. Algú hauria de fer-los una enquesta per vore si es tracta d'una «immersió» inconstitucional que els ha afectat els «drets» ideològics o altres parceŀles psicològiques.
En qualsevol cas, en la retransmissió de Canal 33, Jordi Robirosa fa les seues curses lingüístiques entrevistant en idiomes diferents els atletes de tot arreu. També mereix una medalla el xicon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada