Els diputats debaten sobre la classificació dels tècnics lingüístics de l'administració del Consell valencià en una comissió de les Corts. Coincidixen socialistes i Compromís a reclamar la classificació A1 per a tots els tècnics lingüístics (mitjans i superiors, actualment) en l'administració del Consell de la Generalitat. No sembla que els populars tinguen eixa intenció per ara, pel que diuen en el debat.
Hui fan un Banda Ampla (tv3) sobre el futur del català. Hi participen, entre altres, Albert Pla Nualart, Jaume Figueras, Justo Molinero, Teresa Maria Castanyer i Màrius Serra. Inevitablement: a Justo Molinero li sembla que paisà 'Que és del mateix país o del mateix poble que un altre' es diu d'una altra manera en català (no he sentit com) i no aixina; a la Castanyer li sembla que hi ha un català que es pot qualificar d'«infecte» (ha segut assessora lingüística: ¿deu ser això?); el Figueras voldria que els polítics no digueren sapiguer i sapigut i Màrius Serra no sap dir-li que no hi ha cap problema amb això.
Per sort hi ha altres propostes menys centrades en l'estil de la llengua i més centrades en l'intercanvi bilingüe, per exemple, tot i que una enquesta ràpida demostra que només una minoria la practica.
En realitat, tornant al principi, la proliferació de tècnics lingüístics en l'administració pública només és simptomàtica d'un dèficit de coneixement, de disponibilitat lingüística, que, certament, tampoc no es resoldrà fent-los A1 ni fent-los fora, que és una possibilitat en què pensen molts polítics i funcionaris. Ara, si tots els funcionaris tingueren el nivell que cal, no caldria tant de tècnic lingüístic. I tampoc tants policies, si tots complírem les normes. En canvi, inspectors fiscals i de treball, que en fan falta a muntó, no n'hi han. Això també sabem per què és.
Acabe amb Figueras fent una consideració sobre la llei catalana del cinema, que diu que té un punt d'antipàtic, això d'obligar i multar... Vaja, quan vas al cinema —que té l'obligació de tindre vàters, ventilació, eixides d'emergència i no mos ho acabaríem—, si en són d'antipàtics, que et cobren l'entrada, t'obliguen a seure i estar en silenci. Màrius Serra, per sort, li contraposa bastardo i muñeca al victimista exemple de doblatge amb gamarús que havia aportat Jaume Figueras. Un gamarús tan simpàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada