En un gest d'estalvi sense precedents el Consell General del Poder Judicial espanyol es gastà 64.236,31 euros en l'acte de lliurament de despatxos per a la sixantena promoció de jutges, segons informa el diari El País (05.07.2010). No diu quina és la mitjana de despesa comptant les cinquanta-nou edicions anteriors. Potser la dada seria indicativa dels diners que van i vénen per eixos estaments, amb la qual cosa puga ser que entenguérem a què es deuen tantes togues i tantes corbates. Justícia, poca i lenta, però, vestits, això, sí, i pot ser que per això no li semble gens malament al De la Rúa que al seu més que amic Camps Ortiz li regalen els vestits que es mereix.
La filla d'una amiga meua de l'Horta, que acaba de fer deu anys, em diu, quan li demane com s'ha fet un blau que té a la cama, «me'l fiu en la piscina»... Per comprovar si estava jugant amb els verbs li insistixc que em conte «¿com te'l feres?», i ella que hi torna: «Me'l fiu quan eixia de la piscina»... I damunt no diu «piscina» amb interdental com he arribat a sentir. Té deu anys. Ja vorem si li dura, si mos duren els vestits invisibles.
Ma filla Beatriu té 20 anys i diu "ho fiu" a tothora. També diu "aní", "vinguí" i "torní" i tota la resta de la conjugació. Tradicionalment, el Camp d'Elx i Guardamar ha estat l'única zona de tot el País Valencià que havia conservat això enfora de l'Horta de València i a l'Extrem Sud. Ja ho deia Sanchis Guarner el 1950. Aquestes formes són totalment minoritàries al País Valencià en conjunt però se'n recorden tots d'Elx en aquest cas que ens uneix a l'Horta de València. Per què deu ser?
ResponEliminaMa filla Beatriu s'ha fet un nuvi de pares andalusos nascut a Elx, el qual no parlava valencià fa 18 mesos malgrat l'assignatura.
Robert(o) em digué l'altre dia i té 22 anys: "Si això m'ho comprí quan anava amb Beatriu"; tot això amb un accent més castellà encara que valencià però amb un perfet simple per afinitat evident.
La veritat és que cada vegada hi ha menys joves al Camp d'Elx que diguen "aní" o "vinguí" i "fiu" deu ser residual en aquest grup d'edat. Ho diu, però el meu nebot Àlex que té 6 anys i viu al Camp d'Elx com també sa germana de 12. Ara, mon fill de 22 anys ja no ho diu però ma filla sí i a tothora: com fa sa mare i com faig jo sovint també per afinitat perquè a ciutat es deien totes les formes del simple llevat de la primer singular perquè feia molt llaurador: "jo vaig fer, tu feres, ell feu, ferem, fereu, feren). Mon pare de ciutat em diu que xarre com un llaurador precisament per aquest singular. La cosa deu venir de fa almenys tres generacions.
Tot això és ben curiós.
La fadrina -ma filla- és molt catalanista i valencianoparlant pels quatre costats. També diu altres coses que ningú no li perdonarà sense haver comprovat primer si és 'tradicional' o no. Ma filla ha estat escolaritzada en valencià. Ja voldrien! Ara, aquest país és com és i l'important és que la xiqueta et parlava en valencià i que tenia 10 anys: que digués "fiu" o "vaig fer"...
Fiu l'apunt per retre homenatge als vestits invisibles que fem servir al nostre petit país, tant si es tracta de roba com de llengua. I és que realment en són, d'invisibles. D'ací uns anys et diré com va això del fiu.
ResponElimina