Es veu que toca parlar de la inteŀligència emocional. A voltes tinc la sensació que és una cosa aixina com, per no dir-li lleig a ningú, es diu que és simpàtic. No és ben bé el mateix, perquè tots podem conéixer persones molt inteŀligents pel que fa a la seua capacitació acadèmica, tècnica, al bagatge de coneixements i a la capacitat de reflexió sobre matèries més o menys abstruses, però que poden ser ben suros quant al tracte personal, per no parlar dels que fan servir la inteŀligència per a usar i abusar del seu poder econòmic i de classe social.
Jo reconec que pegue en suro i que sóc molt desapegat —tal com dia la meua àvia—. Em falla molt eixa faceta emocional, tot i que intente millorar cada dia. A poc a poc. Tanmataix, crec que se n'abusa i hi ha qui ho barreja amb qüestions de tota índole per a encobrir o justificar causes injustes i injustificables. En tot cas, manipular les qüestions emocionals és una faceta més de la inteŀligència que no s'hauria de menysprear, ja que són idees primàries que afecten directament els sentiments, i estos dies hem vist fins a quin punt són fortes eixes idees del ser o no ser.
En fi, la meua crida emocional com a transcriptor corrector emocionalment afectat, diputats i diputades d'esquerres, saludeu més el personal amb qui topeu pels carrers i pels corredors, no esteu per a pedent vots, per sentimentals que siguen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada